En profundidad... Propostes de Foment del Treball - Eleccions Parlament Catalunya 2015

---

Foment del Treball té com a missió la defensa dels interessos dels empresaris, tot promovent un entorn favorable per a l’activitat productiva. Amb aquesta motivació, Foment compendia, a cada convocatòria electoral, les seves propostes fonamentals, les posa a disposició de les candidatures principals i les comparteix amb l’opinió pública. Foment representa a la totalitat dels sectors productius de Catalunya, és actor decisiu, com agent social, dels mes importants processos de negociació del món empresarial, i participa també a les principals institucions i entitats amb incidència a l’activitat econòmica de Catalunya.

Els documents de propostes que elabora Foment pretenen definir les prioritats de gestió que fóra bo que assumissin les institucions públiques per promoure el més favorable possible dels marcs per a l’activitat econòmica i la pràctica empresarial en benefici del conjunt de la societat i com a garantia del sosteniment de l’Estat del Benestar. La societat empresarial organitzada treballa constantment en l’aportació de propostes raonades per a la millora de l’escenari econòmic i per a l’estímul de la iniciativa privada. A més, més enllà d’aquests documents puntuals de fixació de propostes i prioritats, Foment del Treball elabora periòdicament informes d’anàlisi que posa a l’abast de l’opinió pública en general, dels responsables institucionals i els càrrecs electes en particular.

Consideracions Prèvies

- La Generalitat de Catalunya és el principal òrgan de govern executiu de Catalunya i el seu pes en l’estabilitat social i econòmica del país és essencial. Tot el gruix del sector públic català depenent de la Generalitat treballa amb uns pressupostos que superen aquest 2015 els 27.000 milions d’euros, cosa que suposa el 12,8% del PIB de Catalunya, i amb una plantilla de més de 220.000 treballadors.

- El Govern de Catalunya és un motor econòmic de primera magnitud, amb capacitat de condicionar el transcurs de l’economia i de l’activitat empresarial. És necessari, sobretot, garantir la correcta governabilitat de tot el sector públic català que depèn de la Generalitat.

- D’altra banda, i malgrat l’elevat índex de mortalitat empresarial dels anys de crisi, Catalunya segueix essent punta de llança de l’activitat empresarial peninsular. Actualment, a Catalunya, segons les darreres dades estadístiques, hi ha prop de 590.000 empreses (263.700 tenen 1 o més treballadors), que necessiten un marc general socioeconòmic òptim per desenvolupar la seva activitat. Alhora, sectors de gran rellevància com el turístic, o esdeveniments firals o esportius que atrauen inversió i exerceixen de tractor de l’activitat empresarial local, necessiten administracions públiques compromeses amb l’impuls generador de l’activitat econòmica.

- Finalment, tots els indicadors analitzats en els darrers mesos mostren que la recuperació econòmica, tant a Catalunya com a Espanya, s'aferma: l'economia creix a bon ritme - sobretot en comparació amb els països europeus - i les previsions de creixement de mig termini es corregeixen a l'alça.

- Si es té present que, com indiquen la majoria de previsions, l’economia catalana pot recuperar el nivell econòmic de 2007 en un o dos anys - és a dir, el 2016 o el 2017 - , és evident que les polítiques públiques dels propers mesos han de ser prudents i orientades a enfortir la recuperació. De moment, la confiança en l’economia espanyola és positiva, cosa que es veu en la forta empenta del consum, la inversió i, fins i tot, els interessos negatius del deute públic. Per tant, és imprescindible aprofitar aquesta fase positiva del cicle econòmic per culminar el procés de reestructuració de l'economia, i impulsar les reformes pendents per afavorir la competitivitat i augmentar la productivitat amb polítiques d'innovació, liberalització i internacionalització.

És per totes aquestes consideracions que Foment del Treball presenta la seva proposta amb orientacions estratègiques i accions prioritàries amb la petició que es considerin i, en el seu cas, s’incorporin al proper Govern de la Generalitat de Catalunya, durant un període (2016-2020) que serà fonamental per fer de Catalunya el territori més innovador i dinàmic del Sud d’Europa i, en general, una de les economies més pròsperes del continent.

Foment del Treball va presentar 100 propostes per al Govern de Catalunya amb motiu de les eleccions autonòmiques de l’any 2012. Es tractava d’un document que relacionava les accions puntuals, molt bona part de les quals encara són vigents. A més, al llarg de la legislatura les comissions i grups de treball del Foment han elaborat papers que s’inclouen a l’últim punt d’aquest document, que té una voluntat més estratègica i programàtica.

Foment del Treball entén que la convocatòria electoral del 27 de setembre de 2015 incorpora una dimensió política extraordinària i excepcional pel fet que diverses candidatures plantegen un procés secessionista, circumstància que genera tensió i màxima preocupació des de la perspectiva econòmica i empresarial. És òbvia la incertesa empresarial davant aquest debat polític, que posa en qüestió la pertinença a la Unió Europea i a la Zona Euro amb totes les conseqüències que això té per al sistema financer català, entre d’altres. Foment vindica el caràcter d’una convocatòria d’eleccions autonòmiques, que és exactament el que disposa el document de convocatòria formal, per constituir un nou Parlament de Catalunya i la formació del Govern de la Generalitat. Aquest nou Govern tindrà la responsabilitat de governar per a tots el ciutadans i, per tant, haurà de crear i mantenir les millors polítiques econòmiques, socials i culturals que garanteixin el progrés i benestar de tots els ciutadans.

Més enllà de les consideracions polítiques que es puguin fer, Foment entén que el proper Govern de la Generalitat de Catalunya s’ha de formar dins del marc legal, en un entorn de seguretat jurídica de llibertats, drets i obligacions, i amb la estabilitat necessària per fer possible els principals objectius que tots compartim per al futur.

Propostes

1. Una fiscalitat competitiva

L’economia catalana ha patit en els darrers anys un augment de la seva fiscalitat, de forma que s’ha perjudicat la posició i capacitat d’atracció de noves inversions respecte d’altres territoris. Foment ha elaborat a la darrera legislatura a Catalunya estudis sobre fiscalitat que han conclòs que en els anys de crisi hi ha hagut una gran quantitat de canvis normatius en qüestions fiscals que han generat gran inseguretat en les empreses. Les mesures de política fiscal han d'apuntar a millorar els nivells de PIB, consum i inversió.

1.1. Així, Catalunya se situa dins l’Estat Espanyol - i fins i tot d’un gran nombre de països europeus - al capdavant de la imposició marginal màxima sobre el IRPF, derivat de la llei 24/2010, de 22 de juliol, que caldria eliminar.

1.2. Dins la capacitat normativa de la Generalitat, caldria eliminar l’Impost sobre el Patrimoni, i reduir substancialment l’impost sobre successions i donacions.

En aquest sentit, Foment ha aportat darrerament l’estudi sobre l’Impost de Successions i Donacions, que evidenciava la necessitat ubicar aquests impostos en els estàndards internacionals: equiparació entre Donació-Successió; reducció dels tipus impositius; ampliació dels mínims exempts; especial protecció dels patrimonis familiars; eliminació de la incidència del patrimoni preexistent.

1.3. Revisió de les polítiques de noves figures tributàries de naturalesa parafiscal que, sovint, afecten a la competitivitat de la industria.

1.4. En general, tenir en compte les línies generals del Reforma Fiscal, segons les propostes del Foment del 20 d’abril del 2015.

2. Inversió infraestructures per part de l’Estat i la Generalitat

La necessitat de disposar d’una dotació adequada d’infraestructures és cabdal per poder ser competitiu en una economia global. Sempre s’ha constatat el dèficit inversor en infraestructures estratègiques, per això, es va concertar la disposició addicional tercera del vigent Estatut amb la voluntat de corregir-lo. Sense la correcció d’aquest dèficit d’infraestructures i d’una gestió acurada de les mateixes es farà difícil situar Catalunya com a pol de referència logística del sud d’Europa, amb les oportunitats que sobre el sector industrial això suposa.

La inversió realitzada per l’Estat ha estat en els darrers anys, inferiors als compromisos polítics continguts a l’esmentada disposició estatutària, en referència al pes de l’economia catalana (PIB) i fins i tot per sota de la mitjana per càpita. Així la inversió pressupostada per l’Estat a Catalunya al 2014, 2015 i 2016 s’ha situat només a l’entorn del 10% del total, quan la població catalana i la seva economia, representen, respectivament, a prop del 16% de la població espanyola i del 19% del seu PIB.

No només es tracta d’assolir una xifra, sinó de donar resposta a un important cartera de projectes infrastructurals estratègics que resten pendents, i que tenen un destacat resultat econòmic i social, i que es van exposar en el catàleg de les infraestructures estratègiques que va presentar Foment del Treball el passat mes de juny.Destaquem aquí l’impuls necessari i urgent del Corredor Mediterrani

Finalment, cal fer un esment, a la gestió, amb un disseny que permeti una gestió individualitzada de les grans infraestructures. Per exemple, aquesta, entre d’altres, ha estat la demanda reiterada d’una gestió individualitzada de l’Aeroport de Barcelona.

3. Seguretat Jurídica

Cal reforçar encara més un marc jurídic estable i predictible, que doni seguretat jurídica, per una banda, i que defugi de canvis sobtats en la gestió de les qüestions publiques i de les grans polítiques d’Estat. Es en aquest sentit, que Foment demana un consens ampli en el disseny dels eixos estratègics i basics, que tot ajustant-se a la realitat de cada moment, no suposin ruptures significatives en cada període legislatiu.

En aquest sentit, cal preservar un marc jurídic i regulador estable a les polítiques principals d’un país: Sanitat, Educació i Activitat econòmica i empresarial.

4. Administració pública eficient


La Generalitat de Catalunya representa, per si mateixa, el principal subjecte generador d’activitat econòmica. Cal aprofundir, per tant, en la millora de la gestió dels recursos públics per aconseguir una administració pública altament eficient. Això vol dir: Una administració amb capacitat normativa i reguladora adaptada a les necessitats socials i econòmiques de les famílies i les empreses i Una administració que gestiona la despesa pública amb rigor i, sempre, amb els corresponents mecanismes de control i transparència.

4.1. Cal una regulació que eviti el màxim possible de les càrregues als administrats, i especialment a les empreses. Hi ha un elevat nombre de normes, en molt casos difícils d’aplicar i, també de controlar, que exigeixen, per una banda, una revisió en profunditat i, per l’altra, reforçar més el control ex-post. Ja no és suficient endreçar la nova normativa, que ho és, sinó que cal un pla d’acció de revisió en profunditat de l’existent. En definitiva s’han d’establir mecanismes de simplificació i d’administració electrònica. La norma derogatòria.

4.2. Impulsar un sistema procedimental que eviti les dilacions indegudes Aplicar amb més intensitat el silenci administratiu positiu. Cap inversió aturada per raons procedimentals ni per aplicacions de moratòries injustificades.

4.3. També cal una gestió eficient de la despesa publica, on la col·laboració publico privada tingui un paper més actiu, diferenciant entre la provisió de serveis públics, i la seva producció per els agents privats. Al llarg de la història s’ha constatat els beneficis que aporta aquest sistema en diversos sectors, des de la construcció d’obra pública, l’ensenyament, la sanitat o d’altres.

4.4. Iniciar la reforma de la estructura administrativa, que exigeix un major control polític per part dels ciutadans, i per tant, una estructura que sigui, en primera volta, escollida directament pels ciutadans. En aquest sentit, caldria valorar l’eradicació de les diputacions catalanes, i la seva integració en la Generalitat de Catalunya, com ha succeït en les anomenades CC.AA uniprovincials. Només recordar que les diputacions catalanes disposen d’uns pressupostos consolidats de 1.173.000.000 milions d’euros al 2015.

5. Una economia competitiva: Internacionalització, Innovació i Formació

Catalunya és un país industrial. Aquest fet, oblidat durant massa temps, torna avui a tenir vigència, malgrat el deteriorament de la realitat industrial producte de la crisi econòmica, la manca de competitivitat a nivell global i l'absència d'una veritable política industrial que li hagi donat suport. Actualment, la industria catalana representa el 20,9% del VAB, del qual la indústria estrictament manufacturera suposa un 17,7%. Cal prioritzar la política industrial en el marc de la política econòmica per ocupar una posició de lideratge en la creació de valor dintre de les cadenes globals de producció.

5.1. Internacionalització
Per arribar a aquest objectiu cal desplegar una intens programa de internacionalització de la nostra economia, que passa per una acció comercial més potent, per una banda, i per l’aprofitament de les oportunitats logístiques a l’abast de Catalunya, i on cal desplegar un programa d’infraestructures que ho faci possible (com seria, per exemple el Corredor Mediterrani).

Aquest pla de promoció s’ha d’estructurar en l’acompanyament econòmic, polític i diplomàtic de les empreses que lideren les exportacions; per una consolidació de la base exportadora, amb un major nombre d’empreses que exportin regularment i finalment per potenciar l’enfoc de l’empresa global que permeti eixamplar la base exportadora, amb nous operadors. Aquesta estratègia ha d’incorporar la generació de major valor en les operacions exteriors, per una banda, i en la diversificació territorial, especialment dels països emergents, per l’altra.

Aquest procés també ha d’incorporar l’exportació de capital i la potenciació de major presencia productiva arreu del món amb la implantació a l’exterior de les empreses catalanes, i una major concentració de les fases productives de més valor de les empreses a Catalunya.

Catalunya està experimentant en els darrers anys xifres records d’exportacions de mercaderies a l’estranger, assolint ja al 2014 un volum superior al 60.000 milions d’euros que representen el 28,7% del seu PIB. Aquesta ha estat una línia que ha permès compensar, en part, l’anterior fase recessiva, i posicionar a les empreses catalanes en els mercats exteriors, qüestió sobre la que cal aprofundir.

En aquest sentit, cal dur a terme programes de promoció exterior amb la participació conjunta de l’administració i les organitzacions empresarials, amb la finalitat d’assolir una fita ambiciosa 40/40, com podria ésser, que la nostra exportació de bens vingui a representar al 2040 el 40% del PIB.

5.2. Innovació

Lligat a l’activitat industrial, el capítol de recerca i desenvolupament i innovació és important. La innovació és part intrínseca de la cultura industrial. És part del procés. Cal assegurar la consolidació de polítiques públiques en R+D+i.

En aquest sentit, cal impulsar el Partenariat Públic Privat per accedir a les convocatòries competitives d’Horitzó 2020 de la UE; aprofundir en la integració dels Centres Tecnològics; prioritzar la transferència tecnològica i la valorització de la R+D en l'àmbit dels CLÚSTERS i de la xarxa TECNIO; i, per últim, impulsar eines d'assessorament i suport que facilitin la introducció de la innovació en pimes i autònoms (per ex. Cupons tecnològics).

5.3. Energia

L’energia és un element clau per a una indústria competitiva i el cost que actualment es paga per aquest recurs és insostenible per un teixit industrial que vulgui ser competitiu al mercat internacional.

El repte energètic inclou la sostenibilitat i la tecnologia. El model s’ha de basar en la premissa de l’estalvi i la eficiència energètica amb l’objectiu d’integrar Catalunya al mercat europeu de la energia.

Per tot això és necessari:

1. Poders públics que donin suport a polítiques tarifàries que reflecteixin només els costos directament vinculats a la generació, transport i distribució de l’energia sense incorporar d’altres costos derivats de decisions polítiques. Suport específic al sector industrial consumidor d’energia.
2. Impuls per fer les infraestructures necessàries per fer possible les interconnexions internacional de tot tipus d’energia, aprofitant els avantatges geogràfics de Catalunya.
3. Mesures de Foment a l’estalvi i l’eficiència energètica en tots els sector d’activitat.
4. Fomentar las recerca i la innovació en l’àmbit energètic i aprofitar així les avantatges que ofereix la transició energètica.

5.4. Formació

La Formació Professional i la Qualificació de les persones són un factor clau per a la competitivitat de les nostres empreses. És per això que cal desplegar el model de Formació Dual, que serà el futur de la Formació professional. La nova Llei de formació i qualificació professional de Catalunya, que el Parlament va aprovar durant el mes de juny és un bon punt de partida per avançar en aquest punt. La participació de l’empresa en aquest procés és fonamental.

Es també prioritari impulsar mesures que afavoreixin una major vinculació de la Universitat amb el món empresarial, que és essencial per la innovació i desenvolupament de les empreses. Així mateix establir un marc contractual específic i homogeni per desenvolupar les pràctiques dels universitaris a les empreses.

És fonamental també implantar definitivament l’aprenentatge de l’anglès per assolir el trilingüisme al nostre país i establir totes les mesures orientades a minimitzar el fracàs escolar i l’abandonament prematur dels estudis.

5.5. Emprenedoria

Amb la incipient recuperació econòmica, és indispensable facilitar la creació de noves empreses i articular mecanismes d’assessorament i suport per a les noves iniciatives empresarials. Els reptes amb què, en aquest sentit, s’enfrontava el Parlament i el Govern que van iniciar legislatura a finals de 2012, continuen vigents.

Així, és prioritari fomentar l’esperit empresarial en tot el sistema educatiu inclòs formació professional i batxillerat, i a l’àmbit universitari amb la col·laboració amb les organitzacions empresarials.

Cal que el Govern doni suport a la difusió dels punts PAIT, (punts d’assessorament i tramitació), per facilitar l’obertura d’un negoci i simplificar els tràmits que s’han de dur a terme, així com implementar un sistema d’acceleradora de negocis. Per tancar aquest cercle virtuós, es necessari facilitar als emprenedors programes de finançament empresarial adreçats a joves per projectes viables. Per últim, cal incorporar mesures que afavoreixin la successió de negocis tot facilitant l’accés al crèdit.

Documents de referència

Foment del Treball realitza una tasca contínua d’anàlisi de la realitat empresarial i econòmica del país i elaborant propostes d’actuació i millora quant a polítiques públiques, sobretot en matèria de fiscalitat, relacions laborals, infraestructures o formació. Així, per exemple, Foment elabora de manera bimestral un Informe de Conjuntura Econòmica amb l’objectiu de donar més valor a les dades econòmiques i a la seva anàlisi per tenir, des del món empresarial, una visió acurada, sintètica i immediata dels principals indicadors des d’una visió global. L’Informe analitza els indicadors agrupats en les categories: entorn internacional, demanda i activitat, mercat de treball, preus i finançament, sector públic, i sector exterior. També, aquest 2015, ha iniciat l’elaboració trimestral d’un Informe sobre el Mercat del Treball i la Negociació Col·lectiva a Catalunya.

Alhora, Foment també ha elaborat en aquests escassos tres anys de la darrera legislatura a Catalunya estudis sobre fiscalitat en general i sobre l’Impost de Successions i Donacions en particular. A grans trets, dels estudis s’ha conclòs que en els anys de crisi hi ha hagut una gran quantitat de canvis normatius en qüestions fiscals que han generat gran inseguretat en les empreses. Sobre l'Impost de Successions i Donacions, l’estudi de Foment evidenciava la necessitat d’equiparar-los als estàndards internacionals: equiparació entre Donació-Successió; reducció dels tipus impositius; ampliació dels mínims exempts; especial protecció dels patrimonis familiars; eliminació de la incidència del patrimoni preexistent.

També, Foment ha elaborat aquest any 2015 un exhaustiu informe sobre infraestructures a Catalunya, que advoca per un nou model de gestió al país que prioritzi més rigorosament, que seleccioni les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses, i que identifiqui quina és la millor manera d’incloure la participació del sector privat.

Tots aquests informes, amb anàlisis curoses i propostes detallades, estan òbviament a disposició de l’opinió pública i dels partits polítics que concorren a les eleccions del 27 de setembre.

Més informació: www.foment.com

---