L'Assemblea General de AEMES Smart reclama suport decidit a la indústria de la sostenibilitat i proposa una taula de col·laboració públic-privada amb Catalunya i Madrid per a impulsar la mobilitat sostenible
El Noticiero Empresarial
701
30/05/2025
AEMES Smart, l'Associació d'Empreses d'Entorn Sostenible i Smart que impulsa la innovació i la inversió mitjançant la cooperació empresarial i la col·laboració publicoprivada, va celebrat ahir la seva Assemblea General a Barcelona amb la representació de més de 180 empreses, que compten amb 100.000 empleats, i més de 10.000M€ de facturació.
L'Assemblea General d'enguany va promogure una jornada amb dues taules de debat centrades en el paper de la indústria i en el diàleg Catalunya – Madrid, amb la finalitat de posar sobre la taula la necessitat de donar un impuls decidit a la mobilitat sostenible: una oportunitat industrial, tecnològica i social sense precedents. Josep M. Tarragó, President d'AEMES Smart va assenyalar que “la transformació de la indústria ja no és opcional, però perquè aquesta transformació sigui una oportunitat és necessari posar en valor el que ja s'està fent: projectes reals, decisions estratègiques valentes, i lideratges clars.”
L'associació, que reuneix una comunitat de grans empreses, pimes i start-ups, així com centres tecnològics, infrastructures logístiques i administracions, defensa la inversió orientada a l'impacte. Tarragó va defensar que Catalunya i Espanya poden liderar la necessària transformació de la indústria, “que està en joc”. L'automoció representa el 6,5% del PIB de Catalunya i més de 36.000 llocs de treball; mentre que Espanya és un dels tres principals productors de vehicles d'Europa, al costat d'Alemanya i França. El sector del metall, sovint menys visible, és fonamental, ja que representa més del 40% de les exportacions espanyoles.
Tarragó va identificar les àrees estratègiques de competitivitat de la cadena de valor de les empreses en la introducció de la taula de debat, en la que han participat els experts en Sostenibilitat de Roca (Barbara Urdillo), Holcim (Mariano García), Noel (Jordi Port), i FCC Medi Ambient a Catalunya (Salvador Martí). Aquestes àrees estratègiques són: la mobilitat sostenible: (fabricació d'automòbils, autobusos, camions, micro-mobilitat i tots els seus components i sistemes); carregadors i infraestructures de càrrega; eficiència energètica i renovables; sistemes d'emmagatzematge energètic; electrònica de potència; sistemes de captura i ús de CO₂; electrolizadores i tecnologies d'hidrogen verd; sistemes per a la gestió intel·ligent de ciutats i serveis públics; infraestructures urbanes i industrials orientades a la sostenibilitat; i manteniment, instal·lacions, aplicacions innovadores.
Totes les empreses van parlar del focus en descarbonitzar la seva activitat, així com en fer una gestió responsable de l'aigua i dels residus i, en definitiva, de desenvolupar una gestió sostenible que també ho sigui econòmicament. D'altra banda, es va compartir la preocupació “alarmant” pel compliment de les normatives i, concretament, de les exigències en gestió de residus de la regulació europea. Es van comentar iniciatives com ara l'electrificació dels processos de producció (Roca); de les flotes de vehicles (FCC Medi Ambient); la gestió dels residus (Holcim); o la reducció i el reemplaçament d'envasos de plàstic (Noel). Holcim també va indicar que és imprescindible tenir solucions per a l'emmagatzematge de CO2. Les empreses van coincidir que el desenvolupament de polítiques en sostenibilitat "ha valgut la pena", per a la captació de talent i clients, per a la cohesió dels equips i per a la innovació.
Abans, Jordi Terrades-Secretari General del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya havia assenyalat la necessitat d'agilitzar els procediments i les regulacions al ritme de la societat “si volem que Catalunya torni a ser un dels motors de la Unió Europea”.
Els deures pendents
Per part seva, Jordi Gazo, Vicepresident d'AEMES Smart, va reclamar fermesa en el desplegament de l'estratègia política i “que no es freni per la burocràcia o la descoordinació entre departaments i administracions” i va identificar com a deures pendents: els nous models urbanístics, que necessiten d'estratègies i adaptació de normatives coordinades i àgils; i la reducció de timings per la connexió a la xarxa elèctrica, que s'han de poder adaptar també a les diferents situacions, digitalitzar i flexibilitzar. Així mateix, va dir que és urgent una infraestructura de càrrega en l'espai públic que sigui eficient, fàcil de localitzar, ben mantinguda i fàcil d'usar, i agilitat en la implantació de renovables; i va assenyalar que fa falta una estratègia, també ferma i urgent, per a la definició d'objectius i el desplegament de tecnologies de captura i ús de CO₂.
Gazo va assenyalar, en línia amb l'ADN de l'associació, que és necessària una aposta ferma per la col·laboració publicoprivada: “les ciutats i territoris són un motor clau. És necessari fomentar pactes publicoprivats duradors, generar confiança i promoure projectes pilot que ofereixin retorn a les empreses innovadores”. I va reclamar a les administracions una fiscalitat incentivadora de la sostenibilitat, tant de l'oferta com de la demanda; ajudes a les empreses que ofereixen solucions per a la sostenibilitat, per inversió, R+D, per a suportar financerament la transformació, per l'atracció de talent, la formació, etc ; així com ajudes realment incentivadores per al consumidor, per activar la demanda.
Gazo va concloure que l'associació “no sols diagnostica, sinó que provoca acció” però que necessita “més suport, més claredat i més velocitat”. Va assenyalar que “la sostenibilitat no és un repte futur: és una oportunitat present, i és la indústria qui ha de proporcionar-la. Comptem amb el talent, les empreses, la voluntat i els projectes. Fem possible que també existeixi el context adequat, les infraestructures necessàries i la decisió política valenta que ho faci realitat”.
La primera taula va ser clausurada per Esther Pujol, Directora de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), qui va indicar que a més de l'automoció o la logística, altres sectors emergents com ara defensa, seguretat o semiconductors s'estan sumant als polígons industrials, i hauran de gestionar les seves necessitats energètiques i dur a terme. Pujol va reclamar una “nova agenda” de polítiques i debat.
El diàleg amb les administracions
Arribat el torn de debat de les administracions, van acudir a la cita per a “La Mobilitat Sostenible i la Innovació Tecnològica: Diàleg Catalunya-Madrid”: Susana Gómez, Sotsdirectora General de Transports i Mobilitat de la Comunitat de Madrid, i Susana López, Directora General de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya. Neus Olea, Directora d'AEMES Smart, va moderar la taula, en què les administracions han compartit els seus projectes (Catalunya, en serveis ferroviaris, concessions d'autobús, integració tarifària dels transports públics, recollida de dades per conèixer patrons de mobilitat, o millora de l'eficiència del transport de mercaderies; Madrid, en un gran projecte de Llei de Movil sectorials en transport i logística, i en projectes de recollida de dades per a la gestió.
Gómez va avançar que la Comunitat de Madrid no vol “estigmatitzar el vehicle privat” alhora que ha comentat el repte del preu dels vehicles elèctrics i la manca de punts de recàrrega. Així mateix, va alertar que es requereix “una regulació més valenta i decidida, que ens tocarà a nivell regional”, com per exemple, en referir-se al vehicle autònom. També va posar l'accent en que les polítiques de sostenibilitat han de tenir en compte els aspectes socials, i va defensar la discriminació positiva, elevar les propostes a la realitat i apostar pels incentius més que no pas per la restricció (“com la de les ZBE”, va indicar).
López va recordar el repte del finançament dels serveis públics de transport a Catalunya, i va assenyalar que lʻadministració catalana està treballant en projectes per ampliar lʻoferta de serveis de transport i fer-la més eficient; i "molt important", va dir, "a treballar en la construcció d'alternatives que promoguin paquets de serveis de mobilitat" així com en l'estudi de les aplicacions d'intel·ligència artificial per a una gestió millor.
Les dues administracions van confirmar la voluntat de col·laborar. Gómez va afirmar que “a Madrid volem fer un exercici de col·laboració administrativa” amb “mesures molt concretes que aportin solucions”, mentre que López va considerar que “és fonamental que les administracions treballin amb les empreses”. Neus Olea, va afirmar que “els reptes de les empreses han de ser els de les administracions” i que “Catalunya i Madrid tenen un rol tractor i poden marcar un abans i un després a la mobilitat a Espanya, i a Europa”. Des de l’associació, es continuarà avançant en la generació d’un espai perquè les empreses i les administracions de Catalunya i Madrid avancin per aquest camí i per fer de pont de diàleg entre totes dues, i les empreses.
[ + Info ]
Telèfon
E-mail
