En profunditat... “Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques per a Catalunya (CAT100)”

---

Foment del Treball, de la que forma part AEBALL, ha actualitzat el catàleg de 100 infraestructures (CAT100) que considera bàsiques per pal·liar el dèficit infraestructurals que considera que pateix Catalunya i que va presentar el 10 de juny de 2015 per primer cop. Foment ha treballat en el darrer any en l’actualització de l’estudi Per a un nou model de gestió d’infraestructures a Catalunya, redactat pel Grup de Treball de la Comissió d’Infraestructures de la patronal, en el qual constata que els avenços en les infraestructures han estat minsos.

Si es manté en el temps aquesta baixa inversió pública a Catalunya, no només es posa en perill la continuïtat del sector de les infraestructures, sinó també la competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de vida dels seus ciutadans, i es perdran oportunitats de crear llocs de treball, riquesa i benestar.

El document es va presentar el 12 de maig a la seu del Foment pel president de la Comissió d'Infraestructures de la institució, Joaquim Llansó, i per el director d'Economia de Foment i secretari de la Comissió d'Infraestructures, Salvador Guillermo. El treball conclou que, davant d’una situació de recursos públics limitats, cal seleccionar les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses amb criteris objectius i transparents, emprant metodologies que sistemàticament avaluïn els projectes i que permetin comparar-los entre ells, per tal de treure el màxim profit dels recursos públic, en un context de forta restricció pressupostaria, alhora que caldrà contemplar les col·laboracions publico privades (CPP) i el finançament mitjançant el pagament per ús (peatges oberts, eurovinyeta, etc.).

Per donar resposta al mandat de les lleis de transparència i la seva filosofia, i del principi de rendició de comptes que tota societat democràtica com l’actual exigeix, no és suficient que les administracions realitzin només el tràmit d’audiència pública en aprovar-se un projecte d’infraestructures: fóra adient que cada projecte disposés d’una fitxa informativa actualitzada, disponible al web de l’administració actuant, amb la informació rellevant i detallada perquè els ciutadans coneguessin l’estat d’execució del projecte.

El Ministerio de Fomento no ha publicat les dades de liquidació pressupostària a Catalunya de la inversió real dels anys 2014 i 2015 (la del 2013 va ser només del 65%), ni la seva distribució territorial arreu d’Espanya, i, per tant, no podem saber l’abast d’allò que realment s’ha fet.

Principals infraestructures que s’han posat en servei el 2015 i el primer trimestre del 2016

- La línia L9 sud del Metro de Barcelona fins a l’aeroport.
- Prolongació dels FGC a Terrassa i la posada en servei de tres noves estacions: Vall-Paradís Universitat, Terrassa Nacions Unides y Terrassa Estació Nord.
- Desdoblament de la N-240 Tarragona-Montblanc-Lleida (A-27) entre El Morell i la Variant de Valls.
- Enllaç Figueres-Nord de la N-II.
- Pont sobre el riu Ter per a la connexió de la variant de Girona amb la N-IIa.
- Vial port - aeroport. Tram 1, entre la carretera B-250 i el polígon Pratenc a El Prat de Llobregat.
- Millora de l'enllaç entre la C-17 i la BV-1432 a Granollers- Lliçà d'Amunt.
- Eixamplament de la C-55 a la ronda de Manresa.
- Connexió entre la C-33 i la C-17 a Mollet del Vallès.


La licitació pública d’avui són les obres de demà

La licitació pública, mitjançant la qual les administracions sol·liciten a les empreses que presentin ofertes pels serveis i obres d’infraestructures, és l’indicador que ens determinarà la inversió efectiva que es produirà en el futur immediat.

L’any 2015 la licitació oficial d’obres a Catalunya va ser de 1.157,9 milions d’euros, un 34% menys respecte el mateix període de l’any anterior, en el qual es varen licitar 1.753,1 milions d’euros. Es tracta del tercer pitjor any després del 2012 (784,9 milions d’euros) i el 2013 (1.084,7 milions d’euros) i una caiguda del 87% respecte d’allò que es va licitar el 2008 (8.618,4 milions d’euros).

Per administracions, la disminució més significativa en la licitació va ser la de l’Administració Local, amb un -36% (essent, però, el nivell administratiu més licitador amb 516,1 milions d’euros) seguida de la Generalitat, amb -33% (309,4 milions d’euros), i l’Administració General de l’Estat, amb un -31% (332,4 milions d’euros, del quals 84,6 milions provenen d’organismes amb ingressos propis, com les autoritats portuàries, Aena i Renfe).

També destaca que s’avança a un ritme molt lent el desdoblament de la N-II per Girona i la N-340, vies que pateixen un elevat nivell d’accidentalitat, i la autovia orbital B-40, indispensable per solucionar el coll d’ampolla de la mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

La capacitat d’actuació de la Generalitat quant a noves infraestructures es veu limitada, a més de la demanda de contenció de la despesa, perquè bona part del pressupost d’infraestructures de la Generalitat està compromès per pagar infraestructures realitzades en anys anteriors amb finançament estructurat.

Es preveu que el 2016 també pugui ser un any perdut per a les infraestructures a Catalunya. La baixa licitació del 2015 i del primer trimestre del 2016, afegida a la baixa execució pressupostària, indiquen que el compliment dels objectius de dèficit s’estan realitzant a costa de la inversió.

Agència d’Infraestructures de Catalunya

Foment del Treball Nacional proposa la creació d’una agència independent, de composició mixta publico privada, que porti a terme aquest procés de millora de l’eficiència i faciliti el canvi de model de gestió de les infraestructures. En política comparada, es constata que existeixen arreu autoritats independents similars, de naturalesa i funcions molt diverses, sovint amb participació del sector privat en els òrgans decisoris o d’assessorament, essent potser els exemples més reeixits Infraestructura Austràlia i la francesa Commission nationale du débat public (CNDP). Després d’haver analitzat les millors pràctiques internacionals i tenint en compte la nostra tradició administrativa, Foment creu que la figura que més adequada és l’agència.

L’Agència d’Infraestructures de Catalunya hauria d’estar constituïda per un Consell Assessor, format per un màxim de deu experts de reconegut prestigi i trajectòria professional (50% procedents de l’administració i l’altre 50%, del sector privat), i recolzada per una estructura lleugera formada per un Director, un Secretari i un departament tècnic.

Altres mesures que proposa Foment per a la millora de la governança són:

- Necessitat que ports i aeroports gaudeixen de plena autonomia de gestió.
- Necessitat d’una metodologia comuna d’avaluació de totes les infraestructures.
- Revisió dels protocols reguladors del cicle del projecte.
- Informació detallada i a l’abast de la societat de l’estat i evolució dels projectes d’infraestructures, per tal de donar compliment a la filosofia de les lleis de transparència i de la rendició de comptes per part de les administracions.
- Necessitat de definir instruments de compensació a escala individual i municipal per als afectat per la construcció d’infraestructures.
- Canvis culturals i de processos en relació a les infraestructures
- Tendències i desenvolupaments futurs en l’àmbit de les infraestructures

Més informació: www.foment.com

Veure Catàleg de les 100 infraestructures bàsiques (CAT100): CATÀLEG 100 INFRAESTRUCTURES

---