En profunditat... "Les ciutats de Barcelona i València no superen el 30% d’usuaris del transport públic"

---

Mobilitat a les àrees metropolitanes de l’Euram i de l’Estat espanyol segons un estudi de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa:

Per tal d’analitzar la mobilitat metropolitana, s'han consultat els informes publicats per l’Observatori de la Mobilitat Metropolitana, institució que homogeneïtza les dades de les diferents àrees de l’Estat espanyol. Les conclusions principals assenyalen un major ús del transport públic quan aquest existeix. Així, a ciutats com ara Barcelona i Madrid hi ha un fort ús de transport públic i el vehicle privat és el més comú en àrees metropolitanes més reduïdes. Tot seguit es resumeixen algunes variables que exemplifiquen aquestes conclusions.

L’estudi Informe del Observatorio de la Movilidad Metropolitana analitza 24 milions de persones que viuen a les àrees metropolitanes. Segons aquest informe, viatgem anualment una mitja de 129 vegades amb transport públic a les grans àrees metropolitanes (tan sols Barcelona i Madrid es troben per sobre d’aquesta mitjana), i es produeixen 52 viatges/any per habitant a les àrees metropolitanes de tamany mitjà o petit. En el primer cas, el transport més utilitzat amb diferència és el ferroviari (metro, ferrocarril, tramvia i tren), destacant el metro per sobre de qualsevol altre mitjà. En àrees més petites, l’autobús és el transport més utilitzat degut a les pobres, sinó inexistents, infraestructures ferroviàries.

La gran majoria de ciutadans escull el vehicle privat (cotxe o moto) per desplaçar-se els dies feiners. En concret, entre el 60-70% utiliza el seu propi vehicle per desplaçar-se a les àrees metropolitanes de tamany més reduït. En àrees més grans -com ara València, però sobretot Barcelona i Madrid- aquest percentatge baixa significativament a un 45%. En canvi, l’ús del transport públic és més intensiu. A Madrid, un 40% de la població utilitza el transport públic, un 33% a Barcelona i un 18% a València.

Sense tenir en compte els desplaçaments per motius laborals, les conclusions són similars. A les grans àrees metropolitanes, els ciutadans fan un major ús del transport públic: un 26,9% dels madrilenys i un 13% dels barcelonins l’utilitzen, si bé els barcelonins sorprenentment prioritzen els trajectes a peu o amb bibicleta (61,4%). En general, aquest últim és el mitjà més utilitzat a les àrees més petites, exceptuant Mallorca, Sevilla i Girona, on més d’un 45% dels trajectes fora de l’àmbit laboral es fan amb cotxe o moto.


L'índex de motorització demostra que les principals àrees metropolitanes i capitals tenen uns nivells molt similars de vehicles per cada mil habitants. Destaca l’àrea de Mallorca, que presenta 594 turismes per cada 1.000 habitants, fet que també es posa de manifest a la ciutat de Palma, amb l’índex de motorització més elevat de l’Estat (559 turismes/1.000 habitants). En segon lloc es troba l’àrea metropolitana de Madrid, amb 506 turismes/1.000 habitants, seguida de la de Girona amb 497 turismes. Sorprèn que l’àrea metropolitana de Barcelona presenta l’índex més reduït de l’Estat, amb 408 turismes/1.000 habitants. En termes generals, a les ciutats capitals l’índex és més reduït, fet que respòn a una major oferta de transports públics.

Comparativa Euram - principals àrees metropolitanes europees

Les estadístiques socioeconòmiques demostren que l’Euram té unes àrees metropolitanes molt mes reduïdes que les principals regions europees. Per exemple, l'àrea metropolitana més gran d’Europa en nombre d’habitants és la de París, amb 12.014.814 habitants, seguida de Londres amb 8,6 milions de persones i Madrid amb 6.454.440 habitants. Per altra banda, en superfície, l’àrea metropolitana més important és la de Berlín amb 30.546 km2, seguida de Viena amb 23.563 km2 i Frankfurt amb 14.000 km2.

Fins i tot Barcelona, l’àrea metropolitana més gran de l’Euram, queda molt lluny d’aquestes xifres, amb 5 milions d’habitants i 3.239 km2. També és la zona amb més PIB per càpita de l’Euram, amb 27.236€/habitant, seguida del Camp de Tarragona i Lleida.

Si es té en compte el PIB per càpita, els països nòrdics (Oslo i Estocolm) són els que tenen nivells de renda més elevats, amb 61.200€ i 60.517€ per càpita. A part, les grans capitals europees -París i Londres- també tenen uns nivells elevats, amb 52.298€ i 55.598€/habitant respectivament.

Article escrit per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (IIVEE).

L’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (IIVEE) és una institució que agrupa empresaris, professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i de la Catalunya Nord amb la intenció de fomentar la cooperació entre les regions del Mediterrani nord-occidental, a partir d'unes coincidències històriques, lingüístiques, socials, i de mentalitat empresarial.

Article complet: VEURE ARTICLE COMPLET

---