Dídac Ramírez, “volem ser motor econòmic però també motor de progrés social”

---

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB), convidat de FEm Llobregat.

El màxim responsable de la UB des de 2008 demana un major diàleg amb el món empresarial i una millora del finançament.

El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, va dir el dimecres a l'Hospitalet de Llobregat que "a la Universitat de Barcelona hem arribat a un punt que ens hem tret els complexos de sobre per poder dir que volem ser un motor econòmic però també volem ser motor de progrés social", en uns moments en què "la societat espera que des de la universitat es vagi molt més enllà de la pura immediatesa", en el sentit que no només ha de pensar a buscar la rendibilitat a curt termini sinó que ha de posar la mirada en els beneficis que pugui aportar a llarg termini a les futures generacions.

Va afegir que la universitat pot fer grans aportacions des del punt de vista cultural, entenent la cultura en el seu sentit més ampli, des de transmissor de valors a la preocupació i posicionament en les qüestions que preocupen i afecten la nostra societat, des de la crisi dels refugiats al compliment dels objectius del Mil·lenni, passant per la protecció dels animals, per posar uns exemples.

En un esmorzar organitzat pel Fòrum Empresarial del Llobregat (FEm Llobregat) que impulsa l’AEBALL, i amb la introducció de Manuel Rosillo, president del FEm Llobregat, i de l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, el màxim representant de la universitat barcelonina va oferir una xerrada amb el títol Visió sobre les relacions entre la universitat i el món empresarial. I com que per establir relacions cal que hi hagi, en primer lloc, coneixement mutu entre les parts, va començar situant el món universitari a casa nostra, i en general a Espanya. Es tracta d'un sistema, va dir, que després de superar una primera missió, la de la formació, va apostar a continuació per unes segona missió, la de generar coneixement, és a dir, a recerca. Des de fa uns 15 anys ha entrat en una tercera missió, la de la transferència, "que està prenent cada cop més importància" i l'èxit de la qual "interessa a tota la societat i depèn bàsicament d'institucions empresarials i socials".

Segons el rector, "el sistema de recerca espanyol està entre els 10 millors del món", i dins d'aquest el sistema públic català representa al voltant del 25 per cent de recerca de l'Estat. Ara bé, en innovació, "entesa com a transferència que arriba al mercat, és a dir, que algú la compra", Espanya se situa entre els llocs 40 i 60 dels rànquings internacionals, cosa que es produeix perquè hi ha un embut que dificulta aquest traspàs, "i d'aquí la necessitat d'un compromís entre tots es la agents perquè es redueixi aquest coll d’ampolla".

Certament, Ramírez va afirmar que "aquí tenim moltes idees però és el mercat el que diu que hi ha innovació". A més, creu que "portem massa temps parlant, avancem poc i... donem la culpa a l'altre"; per això calen mecanismes que facin possible aquesta transferència a la societat i acostin el món universitari a l'empresarial.

Pel que fa a la universitat que representa, "té vocació de ser la universitat de la Barcelona metropolitana" perquè té voluntat de servei. Amb la seva intenció de ser més que un espai acadèmic, va recordar que mou més de 600 milions d'euros a l'any, genera un impacte al territori d'uns 1.500 milions i compta amb sis campus, centres, col·legis majors... sobre una superfície de més de 600.000 metres quadrats. Està considerada, al Ranking of World Universities (ARWU), més conegut com a rànquing de Shanghai, entre les 200 primeres universitats del món. Si tenim en compte que al món hi ha unes 25.000 universitats, estar entre les primeres 250 equival a estar entre l'1 per cent millor, cosa que per a ell "és un orgull" atenent al finançament actual de les universitats. El resultat, va dir el rector, és fruit de l’esforç de la comunitat universitària i de les administracions. Molt ben situada en altres rànquings, és l'única espanyola a la xarxa europea LERU d'universitats de recerca, formada per 21 centres, cosa que li dóna accés a ambiciosos projectes i a una xarxa de contactes que posa al servei de les seves relacions amb el teixit empresarial.

Quant al Baix Llobregat, l'UB té presència destacada a Bellvitge, Cornellà, Sant Joan Despí i Esplugues (Sant Joan de Déu) i confia a poder comptar amb aquesta zona per als seus projectes de futur, entre els quals va citar Farma-Tec (un centre de producció de fàrmacs), una residència d'estudiants, l'Innovation Showroom o la potenciació de l'hospital d'odontologia i pediatria.

Alhora, es va mostrar ferm partidari d'apostar i defensar el teixit industrial i una prova ha estat la signatura, amb altres universitats i agents socials i econòmics, del Pacte per la Indústria, signat el desembre de 2012 i reafirmat els anys 2013 i 2015. "La indústria és un dels gran actius de Catalunya i les universitats volem contribuir al creixement del seu teixit productiu". A la pregunta de cóm millorar les relacions amb el món empresarial, el rector va contestar que cal reunir en una mateix taula "gent que tingui capacitat de decisió; coneguem-nos, parlem". Ramírez va aprofitar l'ocasió per demanar a les administracions que en els pressupostos de 2016 apostin per millorar el finançament universitari. Finalment, va recollir la demanda de Núria Marín que en arribar a Barcelona des de l'aeroport al rètol que diu "Campus de la Universitat de Barcelona" es pugui afegir "... i de l'H": "alguna cosa s'hi ha de fer", ha respost el rector. Per la seva banda, l'alcaldessa de l'Hospitalet va expressar la voluntat del municipi de seguir donant suport per mantenir l'excel·lència del campus de Bellvitge (que segons va explicar formarà part, d’aquí uns anys, del pol biomèdic més important del sud d’Europa), i per potenciar els usos esportius de diversos terrenys que hi ha a tocar del campus de la Diagonal.

Més informació: www.femllobregat.cat

---