El Baix Llobregat i l’Hospitalet lideren l’aportació de valor afegit brut del sector de la construcció a Catalunya

Segons el darrer informe del Fórum Empresarial, el sector de la construcció genera més de 1.811 milions d’euros de producte interior brut al Baix Llobregat i l’Hospitalet. Aquest volum suposa el 5% del total del PIB territori però més del 13% del total del PIB de la construcció a Catalunya. De manera comparada, el Baix Llobregat i l’Hospitalet és el territori que més aporta en valor afegit brut al sector de la construcció.

Els llocs de treball vinculats a la construcció arriben a les 49.170 persones l’any 2026. En conjunt, la construcció representa el 10% del total de l'activitat laboral del Baix Llobregat i l’Hospitalet. Les empreses vinculades a la construcció són 4.715. En conjunt, la construcció representa el 17% del total del total del teixit productiu del Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Si analitzem per activitats econòmiques, són la construcció d’obres d’enginyeria civil (15% d’empreses i 21% de població ocupada) i les activitats especialitzades de la construcció – les relacionades amb la preparació i la construcció de parts d’edificis; instal·lacions de tot tipus d’edificis i obres; acabaments d’obres o lloguer d’equips de construcció amb operaris – (14% d’empreses i 16% de població ocupada) les que tenen més pes en la construcció del territori.

La xifra de negocis generada per empreses del sector de la construcció suposa més del 5% del total de facturació de les empreses de l’entorn de Barcelona.

És un sector amb un fort efecte sobre altres activitats econòmiques

La construcció no només genera ocupació directa. Arrossega una extensa cadena de proveïdors i serveis: materials de construcció, indústria, transport, logística, arquitectura i enginyeria, instal·lacions, serveis immobiliaris i activitats professionals. Per això, l’activitat constructora té efectes que van molt més enllà de les empreses estrictament classificades dins del sector.

La construcció és actualment objecte d’una transició tant sostenible com digital, i serà necessari generar talent qualificat vinculat a aquest canvi.

L’estudi Construcció Sostenible en clau d’FP, impulsat per Barcelona Activa i elaborat per l’Observatori de la Fundació BCN Formació Professional, analitza les dinàmiques del sector de la construcció al territori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per trobar un encaix entre el gap de talent al teixit productiu, la transició sostenible i digital i el rol de la formació professional (FP) com a vector qualificador.

Entre les tendències transformadores del sector s’identifiquen la construcció industrialitzada; l’ús d’energies renovables; l’ús de materials alternatius sostenibles; la bioconstrucció; l’edificació passiva; l’economia circular; la demanda de ciutats més verdes i d’una gestió eficient de l’aigua; la transició digital o la incorporació del model de negoci del producte com a servei (basat en pagar per la utilitat, el rendiment o l'ús d'un element en lloc de comprar-lo i fer-ne la propietat).

Els nous paradigmes en relació a la tecnologia, la digitalització, els materials i els processos constructius generen oportunitats que ofereix per a la qualificació i potenciació del talent humà. Es detecten, en aquest sentit, diverses oportunitats laborals que impulsen la transició sostenible i digital, a través de nous projectes d’habitatge, obra pública, manteniment de l’edificació i millora de l’eficiència energètica.

Les principals barreres detectades per impulsar la transició sostenible de la construcció a més de les relacionades amb el parc edificat envellit o l’eficiència productiva, tenen relació amb la formació. Així, la manca de professional qualificat i les poques places de Formació Professional, en relació a les demandes dels sector, continuen sent part rellevant de les barreres en el desenvolupament del sector.

El sector de la construcció té un paper estratègic en l’economia del Baix Llobregat i l’Hospitalet, tant per la seva capacitat de generar ocupació com pel seu impacte sobre el conjunt de l’activitat econòmica i sobre la transformació del territori. Tanmateix necessita entomar la gran demanda d’habitatge; la transició cap a una edificació sostenible; la industrialització i transició digital i la maca de personal qualificat.